L'ús correcte del casc de la bici

El casc és un element imprescindible quan circulem amb bici. Més que qualsevol altre. Però per a que la seva eficiència sigui òptima cal utilitzar-lo de forma correcta. Això, que sembla tan fàcil, en realitat no ho és tant: molts ciclistes cometen petits errors que poden tenir greus conseqüències. Aquí teniu unes senzilles consideracions que us faran rodar més protegits.

És obligatori utilitzar casc quan anem amb bici?

D'acord amb la Llei de Trànsit i Seguretat Viària, la resposta a aquesta pregunta va lligada a l'edat del practicant i al tipus de via pel qual se circuli: els nens i els joves de menys de 16 anys sempre han de portar casc en muntar bicicleta, mentre que les persones majors de 16 anys només estan obligades a utilitzar-ho en les vies interurbanes, perquè a la ciutat no és indispensable.

D’acord amb el sentit comú, hauria de ser obligatori sempre. Hem de remarcar això perquè, encara que sembla mentida, el casc continua tenint els seus detractors. Com no hi ha arguments possibles que justifiquin un efecte negatiu del casc, els escèptics s'escuden en la falsa premissa que, en cas d'accident, poc podria fer per ells. I no és així…

De la importància de portar casc

El casc és l'element de protecció més important que un ciclista hauria de portar; és, senzillament, imprescindible. No existeix el ciclista exempt de risc de caiguda, per molt experimentat que aquest sigui, per a poc a poc que vagi o per fàcil i segura que sigui la via: tots estem exposats a una caiguda inesperada per un imprevist en el camí, una distracció o fins i tot un problema mecànic. I segur que, si formes part d'un grup nombrós de ciclistes, coneixeràs d'algun cas en el qual el casc ha evitat un bon cop al cap.

A molts ciclistes, fins i tot, el portar el casc els ha salvat la vida. Per molt suau que sigui una caiguda, el cap és un punt molt delicat en el que un mal cop, sense necessitat que sigui especialment fort, pot tenir conseqüències nefastes. Segons l'OCU, el risc de lesions cranioencefàliques es redueix fins a un 85% si el ciclista porta posat el casc. Per això, independentment del que digui la llei, en els nostres viatges hem decretat l'ús del casc obligatori. Perquè preocupar-nos de la vostra seguretat és tan important per a nosaltres com fer-vos gaudir.

Com utilitzar correctament el casc de la bicicleta?

En moltes ocasions veiem ciclistes que no porten el casc de la forma correcta, i en aquest cas perd o fins i tot pot anul·lar la seva eficiència. Per a utilitzar-ho de forma òptima s'han de tenir en compte les següents consideracions:

Talla

• Assegura't que sigui de la talla correcta. Si estreny o es mou, cerca un altre que s'ajusti millor.

Comoditat

• Has de sentir-ho còmode. Utilitza els coixinets interns per a ajustar el casc, si així i tot no et sents confortable amb ell, cerca un altre.

Ajustament

• Les corretges han de formar una Y sota l'orella. Ajusta-les perquè es mantingui en posició horitzontal. Mai l’utilitzis desplaçat cap al costat ni massa enrere. Per a comprovar que l'ajust és el bo obre la boca: has de poder fer-ho sentint només una mica de pressió. Una altra forma és comprovar que caben un o dos dits entre el mentó i la corretja.

Visió

• Assegura't que no obstrueixi la teva visió. Una bona referència per a fer-ho és deixar dos dits de distància entre les celles i l'inici del casc.

Cops

• Canvia de casc si has tingut un cop amb ell, encara que aparentment no sembli danyat. Els cascos de bici funcionen per compressió: el poliuretà es comprimeix i dissipa el cop, així que perd la seva efectivitat davant pròxims xocs.

Renovació

• Canvia de casc cada 5 anys aproximadament.  Amb el temps el material del qual estan fets perd elasticitat i es tornen menys efectius.

Sabut això, continueu gaudint de la vostra afició favorita, sempre sent prudents i responsables. I poc importa el que digui la llei: imposeu-vos el casc com una obligació.

Ens veiem pel món i ens llegim en el blog.