Els Alps Julians en bici

A l'est d'Itàlia i al sud de l'Àustria dels compositors, els altius Alps comencen a suavitzar-se, a fer-se més humans, oferint els seus cims a les mirades dels homes de la vall. Eslovènia té la fortuna de fer-se propietària del sector més accessible, i no per això menys bell, de la serralada alpina: els Alps Julians, la postal perfecta que ens acompanyarà, de fons, durant la nostra ruta amb bici per Eslovènia.

Eslovènia, la bella i desconeguda dama del Mediterrani

Hi ha destinacions meravelloses la fama de les quals les precedeix. No és el cas d'Eslovènia, perquè, encara que meravelles li sobren la miris per on la miris, no és una destinació que destaqui pel que es parla d’ella. Sobre el motiu no tenim ni idea, però sabeu què? Ens encanta que sigui així! La nostra petita joia del mediterrani, abrigada pels espectaculars Alps Julians i la cultura dels quals ha begut de fonts austrohongareses i venecianes, continua mantenint alguna cosa que ens enamora i que pocs països són encara capaços d'oferir: la capacitat de sorprendre. Per això, quan alguns dels nostres viatgers parteixen rumb a la nostra ruta per Eslovènia -la Ruta Esmeralda-, ens mirem còmplices, com dient-nos amb els ulls, però sense voler que ho sapigueu encara: “al·lucinaran”.

Els Alps Julians: la postal de fons de la Ruta Esmeralda

Les planes pantanoses que envolten Ljublajana, la capital eslovena i una de les capitals europees més belles, van ser un altre temps un gran llac que es va assecar deixant un paisatge d'allò més pintoresc i ric en flora i fauna. Tota aquesta bellesa està abraçada pels Alps Julians, una imponent muralla muntanyenca que suposa una frontera natural entre Eslovènia i els seus veïns italians i austríacs. Aquestes muntanyes són avui un dels principals reclams del país, especialment per als més esportistes, ja siguin senderistes, esquiadors, amants del caiac o el rafting en aigües turqueses o, per descomptat, ciclistes!

Durant bona part de la nostra travessia per l'antiga ruta comercial avui coneguda com a Ruta Esmeralda, tindrem els Alps Julians com a teló de fons, delectant-nos amb els seus pobles de genuí sabor alpí, els seus llacs vitris, castells superbs penjats en els penya-segats i els boscos caducs que regnen a les seves valls.

El parc nacional de Triglav

La major part de l'extensió dels Alps Julians està protegida sota la denominació de Parc Nacional de Triglav, i se la considera un dels pulmons més importants d'Europa. El seu cim més alt, i del país, és el seu pic homònim, el Pic Triglav, imponent, gairebé sempre nevat, coronant de blanc un paradís verd. Ho veureu, perquè es fa veure. Es dibuixen en les seves faldilles rius i llacs. Els llacs més grans són el salvatge Llac de Bohinj i l'idíl·lic Llac de Bled, en el centre del qual s'alça l'única illa natural d'Eslovènia, que ofereix una imatge única. I els rius segueixen el seu descens per les muntanyes color maragda fins a l'Adriàtic, com nosaltres fem en la nostra ruta.

La història dels Alps Julians: tacada de sang

Va ser el mateix Juli Cèsar el primer a adonar-se de la importància estratègica d'aquest massís muntanyenc, la geografia abrupta del qual separa el centre d'Europa de l'àrea balcànica. Amb l'ambiciosa idea de conquistar la Dacia en ment, va manar a fundar la ciutat de Forum Julii (actual Fruili, a Itàlia) en un dels passos de muntanya per a controlar la zona. Va ser el primer pas de la Conquesta de la Dacia que es produiria en els segles següents. Aquell gest va donar nom a aquesta part de la serralada alpina; Alps Julians.

Però el mateix que va ser una porta d'entrada de Roma a la Dacia, ho va ser, segles més tardes, per a les invasions bàrbares: des de llavors, i fins a la primera guerra mundial, els Alps Julians han estat una zona de conflicte. Les batalles lliurades en la I Guerra Mundial entre milers de soldats italians i austrohongaresos van ser l'últim capítol sagnant d'aquestes muntanyes que avui, deixant que el vent fred es portés les seves tristes memòries, ens mostren la bellesa a la qual ni en les èpoques més cruels van renunciar.

Què menys que fer-les honor en la nostra ruta per Eslovènia!

Ens veiem pel món i ens llegim al blog.