La cervesa Làmbic, pels ciclistes curiosos

La cervesa làmbic és una beguda única a tot el món. Es tracta d’una cervesa que es produeix a partir d’una fermentació espontània, i això només s’aconsegueix a la província del Brabant Flamenc, que envolta Brussel·les, la capital de Bèlgica. La capital d’aquesta província és Lovaina.

Elaboració

Com hem dit, la cervesa làmbic s'elabora mitjançant fermentació espontània, el que significa que en comptes d'afegir llevat cultivat al most (cervesa sense fermentar), la cervesa es fa amb llevat salvatge i els bacteris presents a l'entorn. El most es deixa refredar durant la nit en recipients grans i poc profunds anomenats “koelschips” (tancs de refrigeració) on entra en contacte amb l'aire lliure.

Les soques de llevats salvatges responsables de la fermentació de la làmbic són principalment els gèneres Brettanomyces i Saccharomyces, mentre que els bacteris inclouen diverses soques de Lactobacillus i Pediococcus. Aquests microorganismes aporten un sabor i aromes únics a la cervesa làmbic. 

Un cop el most s’ha refredat a l’aire lliure, es trasllada a grans barrils de fusta anomenats “foeders” per a la fermentació. El procés de fermentació pot trigar d’alguns mesos a diversos anys! (Recordeu, és espontània!) Durant aquest temps, el llevat i els bacteris converteixen gradualment els sucres en l'alcohol i produeixen un sabor i una acidesa molt interessant.

Segons els experts, la cervesa làmbic es troba en un rang de sabors que inclou notes de poma verda, cítrics, roure i, de vegades, un caràcter lleugerament semblant al vinagre. També solen tenir un acabat sec i de cos lleuger.

Tipus de làmbics

Sobre aquesta base s’hi fan moltes barreges amb fruites per crear diferents estils i sabors. Aquí us deixem els tipus i derivats de làmbic que es produeixen o s’han produït:

Làmbic original

Aquesta es tracta de la làmbic sense cap classe d’afegits, un cop ha fermentat dins el “foeder” i amb el gust que hem descrit més amunt.

Geuze

Aquest estil de cervesa es crea a partir d’una làmbic jove, que encara no ha fermentat del tot, i una altra de vella. Amb la nova barreja, es genera una segona fermentació que, un cop embotellada, trigarà un any a carbonatar. Llavors ja es pot consumir, però tranquils, no hi ha pressa, perquè pot aguantar fins a 20 anys. La cervesa es descriu per tenir una acidesa subtil que desplega un seguit d’aromes i tocs cítrics.

Bière du Mars (Cervesa de març)

Aqueste espècie de làmbic ja no la trobareu al mercat, però val la pena mencionar-la. Es formava a partir de segones fermentacions i tenia un percentatge d’alcohol molt baix, un 2%. El seu sabor suau i fi era molt apreciat pels qui no buscaven sensacions molt fortes en les cerveses. Ara, aquesta cervesa només s’utilitza per a l’elaboració de la Tilquin, l’única cervesa amb base làmbica que hi ha a la Valònia. 

Faro

La Faro és la cervesa amb una elaboració més complexa. Originalment, es feia a partir de làmbic i una altra cervesa més lleugera a la qual se li afegia sucre. Es tractava d’una cervesa molt dolça, amb un baix nivell d’alcohol i barata, molt popular. 

Actualment, però, es tracta d’una cervesa amb moltes varietats, que no necessàriament tenen un percentatge baix d’alcohol. Majoritàriament, té un sabor lleuger, d’una acidesa afruitada i amb tocs caramel·litzats i agredolços.

Kriek

Es tracta d’una cervesa fermentada amb cireres agres i que, un com dins l’ampolla, fa una fermentació secundària. El resultat és una cervesa semblant a la Geuze, però amb un toc més afruitat, accessible a més paladars.

De fruites

Més enllà de la Kriek, s’elaboren moltes més cerveses amb fruita a partir d’una base làmbic. De gerds, de préssec, de raïm, de maduixes, de pinya… Cada una amb el seu nom personalitzat: Frambozen, Cassis… Ara bé, no sempre s’utilitzen bases de làmbic per crear aquestes cerveses… Aquests sabors afruitats i lleugers són perfectes per introduir-se en la cervesa làmbic.

Fora de Bèlgica i Flandes, aquest tipus de cerveses només les podràs trobar a les cerveseries especialitzades. Ara bé, amb qualsevol dels nostres viatges per la regió de Flandes i Brussel·les les podreu tastar a qualsevol taverna que trobeu.