Amsterdam, la meca de la bicicleta

El dia que totes les ciutats es moguin com Amsterdam, el nostre món serà un món millor. A Amsteram (així com a Rotterdam, Ultrecht o la majoria de les ciutats holandeses) n'hi ha prou amb parar-se en un encreuament 10 segons per a comprovar que allà la bicicleta no és una moda ni conjuntura, ni tan sols és “un” mode de vida perquè és el mode de vida de tots. Forma part del dia a dia de cada veí de la ciutat, rarament algú utlitza un altre mode de transport si no és per a trajectes que surtin de la metròpolis.

Un “caos” només aparent

Si heu tingut la fortuna de pedalar per Amsterdam us haureu adonat de que es roda a una velocitat considerable, perquè, com a qualsevol lloc del món, els seus ciutadans arriben justos a la feina, s'afanyen per tornar a casa o arriben tard a prendre una cervesa amb els amics. Són com tots, però amb bici.

Així doncs, podem parlar de “trànsit”, i a més considerable, quan parlem de desplaçaments amb bici. I com de desordenadament ordenats són! Als parcs, per exemple, no hi ha senyals, ni semàfors, ni carrils bici, però una marea de ciclistes s'entremescla amb sorprenent harmonia: s'incorporen, s'avancen, entren i surten de carrils invisibles però lògics per a tots, amb fluïdesa i a tota velocitat, la majoria amb respecte i sense agressivitat. Què com és possible? Perquè, en la meva humil opinió, poc científica però molt experimentada, els beneficis de muntar en bicicleta sobrepassen el pla físic i, això, afecta en positiu a qualsevol àmbit del dia a dia: al creatiu, al relacional, a l'emocional… a tots. Simplement, som més feliços movent-nos amb bici que dins d'un cotxe, i això es nota.

Però, com que res és perfecte, entre l'embull de ciclistes que es mou per la ciutat també ocorren accidents.

Tampoc a Amsterdam la perfecció existeix

Sempre hi ha punts febles en les utopies socials del nord d'Europa. En el cas d'Amsterdam (però no d’Holanda en general!) i les seves bicicletes, són els accidents provocats -o acrescuts- pels següents motius:

EL CREIXENT ÚS DE LA BICI ELÈCTRICA

La bicicleta elèctrica fa que la circulació amb bicicleta sigui accessible a persones que no usaven la bicicleta “muscular” abans, i que, per tant, o manquen d'experiència o tenen una certa edat. La Seguretat Viària recordava fa poc l'important que és “reconèixer els límits físics de cadascun” i suggeria prendre consciència de les velocitats que es poden aconseguir amb aquest tipus de bicicletes.

EL NEFAST COSTUM DE NO USAR CASC

El casc és un problema. A Amsterdam, la pròpia Associació Ciclista prefereix no aconsellar-ho “perquè la gent no abandoni la bici, i es llanci al cotxe, per incomoditat”, així que la solució no és fàcil. Només els nens ho utilitzen habitualment. Esperem que, a mesura que creixen, conservin aquest bon costum i siguin capaços de modificar la tendència que regeix aquests anys.

LES MOTOS

Un altre problema és la congestió dels carrils bici, pels quals passen fins i tot motocicletes que, encara que habituades a compartir l'espai amb ciclistes, circulen a velocitats de fins a 30 per hora. I no és gens còmode per als ciclistes.

Esperem que les polítiques holandeses posin aviat en marxa una legislació que reverteixi la tendència a l'alça d'aquests accidents.

Com va arribar Amsterdam a convertir-se en la meca de la bicicleta?

Amsterdam en concret i Holanda en general no s'ha convertit en la meca de la bicicleta espontàniament. El país compta amb més de 20 milions de bicicletes actives (per a 17 milions d'habitants!) i més de 4.500 quilòmetres de carrils, però no sempre va anar així. Fa més de 40 anys, una crisi de contaminació (menys crítica que les que vivim actualment…) va fer que els holandesos, que òbviament no volien això per a les futures generacions, prenguessin mesures dràstiques, eficient i immediates: van començar a dissenyar les primeres polítiques per a l'ús i circulació de bicicletes al país.

És cert que, en el cas d'Holanda, la geografia ajuda, perquè és un país extremadament pla. Però que no serveixi d'excusa, i menys avui, en plena expansió de les bicicletes elèctriques. Ha de ser el nostre exemple a seguir. A més, comptem amb l'avantatge del que ve darrere: conèixer els errors que allá s'han dut a terme per a no cometre'ls aquí.

No serà un camí fàcil perquè hi ha massa i grans interessos, però serveixi aquest post perquè recordeu que, sobre les vostres muntures de dues rodes, esteu forjant un futur millor per al món.

Ens veiem pel món i ens llegim al blog.