A Aigues-Mortes en bici

Les muralles d’Aigues-Mortes apareixen com un miratge en el cor d'un territori en el qual no se sap el que és terra i el que és la mar. Aquesta ciutadella medieval fortificada és, tota ella, un patrimoni cultural d'un valor inestimable, i es troba situada enmig d'un dels més bells paratges naturals de França, la Camarga, de la qual podreu gaudir durant la quarta etapa de la nostra ruta per la Provença.

La Camarga: entre el cel, la terra i el mar

Existeix un lloc a França en el qual el cel es confon amb el mar i el mar amb la terra. Quan un comença pedalar per allà, per la Camarga, pot emportar-se la falsa impressió que ni fu, ni fa, que aquesta terra planíssima els horitzons de la qual sempre són una línia recta no portarà grans sorpreses. D'una banda, té raó: la Camarga no pretén sorprendre, sinó enlluernar subtilment, arrossegar fins al més profund la seva estranya pau fins que es confongui allò real amb l'oníric. I quan no us adoneu, haureu caigut en l'encanteri: cavalls blancs pasturaran al costat mateix de flamencs roses que descansaran amb una pota en l'aigua; els toros negres, immòbils, es reflectiran en tolls rosats per la llum del vesprejar; els marenys, en les quals el temps es per a, es confondran amb la terra, i també amb el mar. La vida es viu allà en silenci.

I quan aneu per allà pedalant, submergits en aquesta tranquil·litat gairebé mística, pot ser que us topeu amb un llac rosa, en el qual es reflecteix una imponent muralla. Froteu-vos llavors els ulls i torneu a mirar: es tracta d'Aigues-Mortes. I sí, el llac és ben rosa.

Aigues-Mortes, de llogaret de pescadors a gran fortalesa

Originalment, Aigues-Mortes era un petit llogaret de pescadors i recol·lectors de sal situat en el fons d'un golf pantanós. Els habitants vivien en les típiques cabanyes camarguesas: amb teulada de canya, una estructura de fusta coberta amb morter de calç i en forma de ferradura per a evitar els danys del mestral. Estava envoltada d'estanys fins a la Mar Mediterrània.

A partir del segle XIII, la història canviaria radicalment el seu aspecte: l'envoltaria d'impressionants muralles de pedra convertint-la en el quadrilàter de 1640 metres que és avui, flanquejat per cinc admirables torres. Una d'elles és la famosa Torre de Constança, l'única evidència que allà va haver-hi un castell, però avui no queda d'ell ni rastre.

Aquest  desenvolupament es va deure primer a les Croades i els Templers i, després, a les guerres de religió. Avui les seves deu portes conserven un increïble patrimoni religiós, entre el qual destaca l’Església Notre Damme de Sablons, d'estil gòtic.

Quan us acosteu pedalant cap a la seva muralla, us semblarà greu, severa. Però aparqueu llavors la bici i travesseu una d'aquestes deu portes…

La calorosa i alegre Aigues-Mortes dels intramurs

Heus aquí la sorpresa. Aigues-Mortes és avui una ciutat turística d'allò més agradable. La seva història i el fet de seguir envoltada de les seves terres salvatges l'han ajudat a conservar la seva essència. Passejant pel seu animós centre antic gaudireu de la gastronomia i calidesa dels seus petits bistros, de les copes de vi en minúscules terrasses, de les petites botigues d'espècies i sal i, si coincideix en època, d'alguna de les seves nombroses festes folklòriques. Destaca el festival medieval de Saint Louis, a l'agost, i la seva cultura taurina, present en la majoria de festivitats. Aquesta última, us assegurem que us sorprendrà.

Una cultura taurina peculiar

Podria semblar, quan es visiten les seves sorres o quan tanques de metall delimiten els centres dels carrers per les quals correran els toros, que es tracta de quelcom conegut. Però cal saber que, a Aigues-Mortes i a tota la Camarga, els toros moren de vells i, mentrestant, tenen una vida digna. Sempre viuen en llibertat, en els hiverns freds se'ls emporta a terres de l'interior, perquè les arbredes els protegeixin, i any rere any participen en les mateixes festivitats, per la qual cosa han après fins i tot a entrar en el joc. No se'ls fa mal. No se'ls separa de les seves cries. No temen. Corren prop dels cavalls. Se'ls respecta. Perquè, en realitat, es tracta de “lâchers de taureaux”, és a dir, que simplement se'ls deixa anar pels carrers, en un circuit protegit, per descomptat.

Penseu que, del que us he parlat avui, tan sols és d'una zona concreta que es visita en una de les etapes de la nostra ruta. Us podeu imaginar llavors el que us espera en tota ella, durant els 7 dies que recorreu la Provença?

Nos vemos por el mundo y nos leemos en el blog.