La ciutat de Lleó en el Camino de Santiago

La ciutat de Lleó és una de les localitats íntimament lligades al Camino de Santiago, des que pelegrins de tot Europa van començar a recórrer els senders i camins que porten fins al sepulcre de l'Apòstol. Se situa en un lloc estratègic, a prop dels rius Torío i Bernesga, motiu pel qual ha estat ocupada per diferents pobles al llarg de la història.

Breu història de la ciutat de Lleó

A mitjans del segle I a.C. les primeres legions romanes van establir entre els dos rius un campament, el qual seria novament utilitzat per altres generals fins a principis de segle V. Les legions que es van establir aquí tenien com a missió principal el control de les tribus bàrbares que controlaven el nord de la península Ibèrica, especialment els càntabres i asturs, així com protegir les explotacions mineres d'or que hi havia a les proximitats.

L'any 856 entraria a formar part del regne d'Astúries per convertir-se, en l'any 910, a la capital del regne de Lleó. La ciutat de Lleó va ser de gran importància durant els segles d'ocupació musulmana, donada la seva situació estratègica, en resultar una avançada vital a sud de la serralada Cantàbrica. La importància que va adquirir faria d'ella la seu l'any 1188 de les primeres corts europees, així com una parada clau del Camino de Santiago. Aquesta via es va convertir en un flux constant de persones, idees, cultura, a més d'una introducció de l'art europeu de l'Edat Mitjana. Davant d'aquest traginar constant, la ciutat de Lleó va ser amarant d'una nova forma d'entendre la concepció política, religiosa i cultural, que estava estenent-se al nord dels Pirineus.

En unir-se al regne de Castella començaria una etapa de declivi, la qual es mantindria fins ben entrat el segle XIX. Va ser gràcies al ferrocarril i la industrialització de la zona que començaria a cobrar importància, novament.

La ciutat de Lleó en el Camino de Santiago

La ruta Xacobea, iniciada a partir de la descoberta de la tomba de Sant Jaume el Major, així com impulsada pel rei d'Astúries Alfons II, començaria a atreure pelegrins de tots els racons d'Europa. Tot i que en arribar a la península Ibèrica la ruta fins a Santiago oferia diverses alternatives, una de les més transitades era, sens dubte, la que arribava fins a Lleó.

Per aquest motiu Lleó va esdevenir un lloc de trobada per a tota mena de persones que buscaven obtenir la benedicció de l'Apòstol. Així, a la ciutat va començar a créixer una comunitat d'artesans, pensadors i artistes, connectats directament amb els diferents corrents provinents d'Europa.

De tota aquesta història ha quedat un llegat que, encara avui, manté el vincle entre els que peregrinen fins a Santiago de Compostel·la, i la capital lleonesa. Alguns exemples són:

La Rua dels Francs

Al segle XII la ruta del Camino de Santiago es va desviar per l'interior de la ciutat (fins llavors vorejava les muralles), amb entrada per la porta oest. D'aquest tram naixeria la Rua dels Francs, la qual sortia des de la Porta de la Moneda. El nom d'aquesta porta li va ser donat per la quantitat de canvistes i moneders que en ella tenien el seu negoci.

Al voltant d'aquesta avinguda va anar creixent la nova ciutat, coneguda com a Burgo Novo, en el que actualment ocupa la plaça del Gra.

L'església de La Nostra Senyora del Camino

Ocupant un lloc destacat en el Camino de Santiago al seu pas per Lleó, s'alça l'església de Nostra Senyora del Camino o del Mercat. És un dels temples arquitectònicament més interessants de la ciutat. És recognoscible pel seu campanar de segle XVI, d'estil classicista, així com el pòrtic de la mateixa època. Per l'exterior, però, es mantenen molts elements del seu passat romànic, com les obertures de les finestres, portes, i el característic adorn escacat. Al seu interior, en el retaule, està l'escultura de Sant Roc, un dels patrons destacats del Camino, vestit de pelegrí.

La plaça de Santa Maria del Camino

Coneguda com a plaça del Mercat o del Gra, aquest lloc deu el seu nom al mercat del pa que aquí tenia lloc, així com altres activitats lligades amb el comerç de la pell i del calçat. Al segle XV es fa esment a aquest lloc com un centre de venda de productes de cistelleria i vi. Al centre de la plaça s'alça una creu la qual, antigament, era ocupada per la picota de la ciutat. Presideix la plaça una font de segle XVIII, homenatge als dos rius que voregen Lleó, el Tori i el Bernesga.

El convent de les Concepcionistes

Al final del carrer Ferrers s'obre una petita plaça en la qual destaca aquest convent. L'estil és una barreja del gòtic i del classicisme. Era el lloc de retir de dones de l'alta societat, funció que va ocupar des de la seva fundació el 1512. El corredor mudèjar de fusta de la façana és un element únic i de gran valor arquitectònic.

El carrer de la Atzabejaria

Aquest racó té una íntima relació amb els pelegrins, gairebé des de l'inici del Camino com a ruta a Santiago. Els atzabetgers eren els artesans que elaboraven les petxines del pelegrí, així com rosaris i altres objectes fets d'atzabeja, i metalls com el plom, l'estany o el coure. Ja en 1501 el viatger Antoine de Lalaing va escriure: "La ciutat és molt bonica i bastant gran i mercantil. La mina d'atzabeja està bastant a prop, i així guanyen molts diners amb els rosaris i Jaumes que hi fan, ja que la majoria dels que compren els pelegrins a Santiago estan fets a Lleó".

Hospital de Sant Antoni

Aquest hospital, ja desaparegut, estava en el que actualment és el carrer Legió VII. Les informacions parlen de la seva fundació a la fi de segle XI. En aquest lloc molts dels pelegrins paraven a descansar, a menjar del que els oferien a ell, i a reparar les seves ferides. Va ser demolit en 1930, quedant algunes imatges de com era. Encara segueixen en peu els edificis que l'envoltaven: l'Ajuntament i l'església de San Marcel.

Casa Botines

En seguir caminant, crida l'atenció trobar a Lleó una edificació d'Antoni Gaudí, un dels pocs encàrrecs que acceptaria fora de Catalunya. La Casa Botines tindria una forta influència en l'arquitectura posterior de la ciutat. Amb un disseny neogòtic amb tocs modernistes, el seu disseny no va ser acceptat pels lleonesos en un principi.

Palau de Guzmanes

Després de deixar la Casa Botines, el pelegrí es troba amb una de les obres més importants de l'arquitectura civil de la ciutat. Va ser construït el 1558, amb un disseny que recorda als de Salamanca i Alcalà d'Henares. Era el palau de la família més important de Lleó, els Guzmanes, marquesos de Toral i senyors de Aviados. És de gran bellesa seu pati interior, així com l'angle sud-est, amb tres balcons que superposen diversos estils.

Carrer Ample

Sens dubte, una de les vies més animades i comercials de Lleó. Va ser el resultat de l'eixamplament de l'antiga via de la Ferreria de la Creu, seguint un dels eixos de l'antic campament de les legions romanes. El carrer Ample segueix la ruta del Camino de Santiago al seu pas per Lleó des de les esmentades obres d'eixamplament, dutes a terme a finals de segle XIX, mostrant una barreja d'estils en les diferents edificacions que s'alcen a banda i banda. Una de les més visitades pels pelegrins és la capella del Crist de la Victòria.

Capella del Crist de la Victòria

Situada al principi del carrer Ample, aquesta petita capella neoromànica es va construir el 1886. Segons la tradició aquest lloc era la casa del centurió romà Marcel. Cada 24 de juny i cada 5 d'octubre (festivitat del patró de la ciutat) s'obre la capella oferint diverses cerimònies religioses.

Catedral de Lleó

Poc es pot afegir a tot el que hi ha publicat sobre aquesta joia arquitectònica, sobre la bellesa de les seves vidrieres, i sobre la monumentalitat del seu estil gòtic. Iniciada el 1243, el seu disseny es va inspirar en la catedral de Reims. Va ser construïda sobre les antigues termes romanes.

És obligat per al pelegrí descobrir les múltiples imatges que fan referència a la ruta de Sant Jaume. Així, hi ha innombrables imatges de l'apòstol Sant Jaume, tant en pedra com en fusta o plata, així com en les vidrieres. També hi ha escultures i pintures dels sants protectors del pelegrí, Sant Roc i Sant Cristòfol.

Antic hospital de Sant Marc

Un dels punts de referència dels pelegrins en el seu pas per Lleó és aquest hospital fundat el 1152. Conegut com la Casa del Pelegrí, és un dels llocs més estimats i emblemàtics de tot el Camino de Santiago. Al llarg dels segles ha ofert recer i manutenció a multitud de persones que, per un motiu o altre, van emprendre la ruta per arribar al sepulcre de l'Apòstol.